ophrys balearica

Posted on por
Responder

Característiques: Aquesta és l’única orquídia endèmica de les Balears, malgrat que no tots els autors l’acceptin i que altres la considerin a nivell subspecífic. Es reconeix pel seu gran label de color fosc cobert d’una curta pilositat i que al centre té una taca violàcia, brillant i lobulada (molt variable en la seva forma). Els sèpals són rosats. Vista la flor de costat sembla un ocell perquè la peca que cobreix els estams té un petit bec que recorda el cap d’una au. Floreix al mes de març i abril.

http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/634/especie/ophrys-balearica-p-delforge

ophrys speculum

Posted on por
1

Ophrys speculum

Família: ORCHIDACEAE
Gènere: Ophrys
Nom comú català: Mosques blaves. Sabatetes del Bon Jesús.
Nom comú castellà: Espejo de Venus.

Característiques: Les mosques blaves tenen un label central amb una gran taca blava molt brillant i amb forma de llengua que està vorejada per un marge vellut de color marró. Floreix des de l’hivern i durant la primavera.

Font Nova (forada)

Posted on por
1

Font del municipi de Sant Antoni de Portmany, parròquia de Sant Mateu d’Albarca, vénda de Benimaimó, situada al fons d’un petit torrent que desemboca en el de Buscastell, en béns de la finca de can Verd. Sembla que s’emprava principalment per al consum humà i per abeurar el bestiar i té l’interès d’oferir un nivell de construcció mínim, que es limita a allò estrictament necessari. Així, el naixement d’aigua es troba en un gran badall a les roques del marge de ponent del torrent i l’única construcció que hi ha és un gran mur de maçoneria de traçat trencat, que forma un estret carreró, prolongació del carrerany que hi davalla des de can Verd i que condueix al naixement d’aigua. Sembla que la funció d’aquesta potent paret no era altra que evitar que les eventuals avingudes del torrent poguessin obstruir la font. És construïda amb fàbrica de maçoneria en sec, d’aparell molt irregular, en el qual s’inclouen fins i tot grans roques col·locades en brut. L’hivern de 2005 l’aigua de la font, que encara brollava abundosa, s’emprava per al consum domèstic dels propietaris, mitjançant el seu bombeig i canalització fins a l’habitatge.

Font den Roig Pi ( Sant Mateu )

Posted on por
1

Emplaçament/Adreça: Polígon 12 Parcel·la 131. Sant Mateu. Vénda de Besora

Època: S. XVIII o anterior

Font L’Entorn: Font integrada en un mur de feixa de la vora meridional de la carretera de St. Mateu a St. Miquel, als terrenys de can Roig Pi.

Descripció: L’aigua natural brolla a una major fondària que el nivell del terreny, per aquesta raó se li incorporà una estructura molt semblat a la dels pous habituals, amb un clot de planta circular paredat de pedra irregular, al fons del qual s’obre una fibla en un costat per on surt l’aigua. A l’exterior es troba coberta per una capella, construïda de maçoneria comuna lligada amb morter de calç, aquesta estructura apareix integrada en un mur de feixa amb el front orientat cap a la carretera. A l’interior presenta un travesser i una corriola de fusta. L’obertura practicable de la capella està tancada amb una tela metàl·lica. Sobre la paret de la feixa hi ha una pica d’obra adossada al lateral de la capella. De la font encara surt l’aigua que s’utilitzava per al reg, a l’altra banda de la carretera se situa un safareig cobert amb un forjat de formigó per a poder protegir i aprofitar l’aigua per al consum domèstic. Estat actual: Regular. Despreniments de pedres de la maçoneria que s’aprecia sobretot en la superfície de la coberta de la capella. Reparacions fetes amb ciment en el front de la capella realitzades per a fitxar el marc de la porta. Els murs de pedra en sec dels laterals de la capella necessiten reparacions.

(www.santantoni.net)

 

Setas (1)

Posted on por
Responder

20161018_110634 20161018_110945

OMPHALOTUS OLEARIUS:

  • Nombre común:Seta de olivo.
  • Sinónimo:Clitocybe olearia (DC.) Maire

Características macroscópicas:

Características:

Sombrero grande, puede llegar a alcanzar en ocasiones los 15 cm, de color anaranjado brillante, de viejo algo más parduzco. Convexo cuando joven, acaba siendo embudado, manteniendo el margen muy delgado.

Láminas de color igualmente anaranjado, marcadamente decurrentes sobre el pie, apretadas y bastante delgadas.

Pie cilíndrico y alargado, con frecuencia excéntrico y atenuado en la base, concoloro o algo más pálido que el sombrero.

Carne de color anaranjado, bastante fibrosa y firme, sin tener ningún olor especialmente destacable y de sabor suave.

Hábitat:

Aunque se creyó que era exclusiva de los olivos, donde crece de forma habitual, también lo hace de manera cespitosa y abundante en los tocones de diversos planifolios, nosotros la hemos localizado en tocones de roble, haya y encina. Su época de aparición es el verano y el otoño.

Observaciones:

Es una especie muy tóxica, provoca trastornos digestivos con vómitos y diarreas. Se puede confundir con el Cantharellus Cibarius, que tiene pliegues en vez de láminas, y sale en la tierra, no sobre madera. Asimismo se confunde con la Hygrophoropsis aurantiaca, también terrícola y de menor porte. Muy parecido es el Omphalotus illudens, que tiene el mismo hábitat, pero es más amarillo y con el sombrero moteado.

(http://www.fungipedia.org/)

paris mon amour

Posted on por
2

Plaza du tertre, paris.

paris

paris2

La Plaza de Tertre se encuentra en el distrito 18 de París, en Francia, en la colina de Montmartre a pocos metros de Saint-Pierre de Montmartre y de la Basílica del Sagrado Corazón, a una altura de 130 m sobre el nivel del mar.

La plaza es famosa por los retratistas y los pintores, que exponen y pintan sus obras al aire libre. Es uno de los lugares más emblemáticos de Montmartre y una de las principales atracciones turísticas de París. Es un recuerdo de la bohemia parisina del siglo XIX y principios del siglo XX, donde Montmartre fue la cuna del Impresionismo. A principios del siglo XX, vivieron en la Plaza de Tertre o en sus cercanías diversos pintores pobres que luego fueron mundialmente conocidos, como Picasso y Utrillo. (wikipedia)